"Los elementos del periodismo"

Los elementos del periodismo de Bill Kovach i Tom Rosenstiel ens presenta deu principis bàsics als quals el periodisme ha de ser fidel. La lleialtat als ciutadans, la verificació dels fets i la independència són, per a nosaltres, els elements més importants. La lleialtat als ciutadans és bàsica perquè el periodisme ha de permetre al lector tenir la informació per a governar-se a si mateix. Com que ens hi devem, hem d’informar-lo i demostrar-li lleialtat: el lector passa per davant del cap. Però la lleialtat no és suficient, la informació ha de respectar la veritat i, per fer-ho, el periodista recorre a la verificació, gràcies a la qual els lectors hi confien. Aquesta implica no dir res que no hagi passat, explicar els mètodes usats, comprovar la notícia i reconèixer els errors. No obstant, els dos principis són difícils de complir sense independència. No podem caure en les pressions d’aquells de qui informem, que allunyarien la notícia de la realitat. Hem de treballar lliurement i explicar els fets sense posicionar-nos.  

Un dels elements que més es compleix és el de la veritat. Creiem que ho fa perquè els mitjans merament informatius, complint amb el seu objectiu de comunicar als ciutadans, expliquen en la majoria de casos la realitat tal com és. Tot i que no es compleixen en tanta mesura com el primer, els principis del fòrum públic per la crítica i el comentari, amb cartes al director i comentaris als llocs web, i el del significant suggerent i rellevant, amb programes d’infoteniment, com El Intermedio, creiem que són dels elements més complerts per part del periodisme actual.

Pel que fa als elements que creiem que es compleixen menys, destaquem la independència de qui s’informa i la necessitat d’informacions exhaustives i proporcionades. Respecte a l’element d’independència, tal com apunten els autors del llibre, el periodisme està vivint un procés de mercantilització des de fa anys, que dificulta el seu compliment. Els diaris, les televisions i les ràdios necessiten patrocinadors i anunciants per poder finançar la seva activitat i, per tant, resulta utòpic pensar que mantindran independència envers les companyies que els sostenen econòmicament. Quant al segon element, creiem que els mitjans de comunicació tenen un funcionament econòmic molt enfocat a un target determinat i, per tant, tindran vocació d’informar només sobre allò que interessi el seu públic concret, deixant de banda altres sectors de la població.

Per acabar, l’element que creiem que caldria reforçar per millorar la valoració social del periodisme és el que fa referència al fet que la seva essència és la disciplina de la verificació. Pensem que una notícia, si la informació que transmet està ben verificada, ofereix una informació vertadera al ciutadà. Això, alhora, és el que aquest ha d’exigir del periodisme: que li proporcioni una informació verídica, per tal d’estar correctament informat i ésser capaç de governar-se a si mateix. A més, com diu el llibre, és aquesta capacitat d’autogovern la que fa lliures els ciutadans, i els permet prendre les seves pròpies decisions i tenir les seves opinions pròpies. Actualment, part del problema és que el ciutadà no es refia de la informació que rep dels mitjans, perquè pensa que pot estar condicionada per interessos molt diversos. Així, si la informació transmesa pels mitjans estigués sempre ben verificada i fos, per tant, vertadera, milloraria la valoració social del periodisme.