Consell de redacció

El consell de redacció simulat que hem realitzat aquest dimecres 29 ha estat una experiència molt enriquidora gràcies a la qual ens hem pogut fer una idea aproximada de com funciona un consell de redacció real -que serà explicat més endavant-. A la simulació hem pogut veure com cada un dels membres intentava que una de les seves notícies aparegués en portada i hem comprovat que la decisió del que és o no portada és una tasca de cooperació, on cadascú dóna les seves opinions sobre el que creu que hauria de ser-ho i, a partir d’aquí, entre tots es decideix el que serà a la primera plana l’endemà. En general, la impressió que ens deixa aquesta experiència és que un mitjà de comunicació no el fa un sol periodista, sinó el conjunt d’aquests, i que col·laborant entre companys s’aconsegueix un millor diari que treballant individualment.

El nostre grup ha fet un gran ús dels criteris de selecció explicats a classe. Sobretot, ens hem basat en els nou criteris de Galtung, J. & Ruge, M.H.: freqüència, llindar d’intensitat, no ambigüitat, significativitat, consonància, imprevisibilitat, continuïtat, composició i els quatre valors socioculturals (persones d’elit, nacions d’elit, accions personals/individuals i negativitat).  Un exemple de la utilització del criteri dels valors socioculturals  el trobem a la primera notícia, ja que si no fos una persona d’elit (De Guindos, ministre d’economia) qui donés una xifra de les operacions “potencialment irregulars” de les entitats nacionalitzades probablement la informació perdria rellevància. El mateix passa amb Acebes, a la notícia col·locada en segon lloc: es tracta d’una persona molt important, sobretot fa temps, dins el partit que actualment governa el país. També hem utilitzat el criteri de genericitat, a l’hora de seleccionar la notícia referent a Joan Laporta, pel gran nombre d’aficionats al Barça. Altres criteris que hem aplicat són la proximitat geogràfica i cultural (com en la notícia d’Ucraïna i els proeuropeus) o el desenvolupament futur dels fets (com en la notícia sobre el marit de Teresa Romero, cas en què serà interessant seguir quina posició defensa la família sobre la responsabilitat del contagi).

En la nostra opinió, els consells de selecció dels mitjans reals no són gaire diferents del que vam fer nosaltres: cada secció batalla per incorporar part del contingut a la portada, malgrat que l’espai sigui limitat. Pensem que el factor del disseny hi juga un paper important i el fet de tenir més o menys fotografies d’un tema acaba pesant prou com per determinar la notícia principal entre les proposades. Podríem assegurar que les redaccions no filtren, com vam fer nosaltres, les notícies segons el nombre de criteris de selecció que compleixen i, molt sovint, s’imposa el que s’intueix que duran en portada els altres mitjans.

Vam veure que la discussió més potent del seminari va ser amb altres grups, als quals vam recriminar que col·loquessin un sondeig d’un altre diari -en aquest cas, El Periódico- al titular principal. Per això creiem que, més enllà de les discussions internes de cada mitjà, que pot resoldre el director amb la seva última paraula (a diferència d'al nostre seminari), al final tothom acostuma a criticar la portada dels competidors. Finalment, hem de tenir en compte que els diaris també incorporen titulars dels suplements -els dies que n’hi ha- i anuncis a la portada, cosa que redueix l’espai dedicat a la informació.

Per acabar, us mostrem la nostra portada:

La portada que vam realitzar conjuntament amb el grup 3F