En aquesta entrada del blog nosaltres, l’Andreu, el Pau, el Daniel i el Javi, ens constituïm en un imaginari “Consell de la Informació” i redactem una carta dirigida al director d’El Periódico, Enric Hernàndez. En aquesta, ens queixarem de la publicació de la present fotografia de Teresa Romero a l’Hospital Carlos III de Madrid, i exposarem les raons per les quals creiem que viola el codi deontològic dels periodistes (prendrem com a referència el de Catalunya) i, en especial, el principi de responsabilitat.
 |
| Fotografia de Teresa Romero que El Periódico va publicar en portada |
Benvolgut Enric Hernàndez,
Com a membres del Consell de la Informació ens adrecem a vostè en referència a la publicació el dia 10 d’octubre, tant a la portada com a la secció ‘El tema del dia’, d’una fotografia de l’habitació de la malalta d’Ebola Teresa Romero, on surt ella descansant al llit.
La publicació d’una imatge com la que han tret vostès a la llum és una flagrant violació de la intimitat i de la privacitat d’una persona malalta que, per a més gravetat, ni tan sols és un personatge públic. Es tracta, a més, d’una fotografia de mal gust perquè tracta d’una persona que es troba en un estat molt greu -segons informen les autoritats sanitàries responsables- i la imatge no ajuda a calmar els ànims ni dels lectors en general, ni dels seus familiars en particular.
La publicació d’aquesta imatge, a més, entra en contradicció amb tres punts del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya:
“Punt quatre: Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il·lícits.
Punt sis: Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes d’atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l’estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d’una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas de personatges coneguts públicament, fins i tot més enllà de la seva mort.
Punt nou: Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin.”
Més enllà de la vulneració d’alguns dels criteris del Codi Deontològic dels Periodistes de Catalunya, la publicació d’aquesta fotografia infringeix la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i més concretament els següents articles:
“Article 6: Consentiment de l’afectat. Apartat 1: El tractament de les dades de caràcter personal requereix el consentiment inequívoc de l’afectat, llevat que la llei disposi una altra cosa.
Article 7: Dades especialment protegides. Apartat 3: Les dades de caràcter personal que facin referència a l’origen racial, a la salut i a la vida sexual només poden ser recollides, tractades i cedides quan, per raons d’interès general, així ho disposi la llei o l’afectat ho consenti expressament.
Article 11: Comunicació de dades. Apartat 1: Les dades de caràcter personal objecte del tractament només poden ser comunicades a un tercer per al compliment de finalitats directament relacionades amb les funcions legítimes del cedent i del cessionari amb el consentiment previ de l’interessat.”
La violació d’aquests articles, a més, implica infraccions greus d’acord amb l’“Article 44: Infraccions. Apartat 3c: És una infracció greu recollir dades de caràcter personal sense obtenir el consentiment exprés de les persones afectades, en els casos en què aquest sigui exigible.”
Si fem esment a altres estudis d’ètica periodística, hauríem de referir-nos a l’article del doctor Salvador Alsius, Cap a una gran base de dades per a l’estudi de l’ètica periodística, en el qual estableix una nova classificació dels diferents elements presents en la majoria de codis deontològics existents. El seu article, que és més una mirada global a la deontologia que no pas una novetat, ens parla dels punts que constitueixen els principis periodístics de veracitat, justícia, llibertat i responsabilitat. D’aquest últim, ens n’ocupem a continuació.
En aquest sentit, considera la invasió de la intimitat, de la qual el seu diari ha abusat, una pràctica a evitar. Per a Alsius, “l’acció dels mitjans pot resultar summament intrusiva envers les persones que són considerades objecte de l’atenció pública”. Afegeix que “això pot succeir perquè aquestes persones ocupen un càrrec rellevant que comporta responsabilitat públiques o perquè determinades circumstàncies de la seva vida (el patiment d’una malaltia, per exemple) poden resultar interessants o suggestives per al públic”. En aquest sentit, el Consell de la Informació vol criticar la mediatització que han fet els mitjans, també el seu, d’una persona fins fa poc temps “anònima”.
El tractament de la imatge de les persones, així com el dret a la pròpia imatge, és “un altre dels problemes ètics específics als quals ha de plantar cara el periodisme gràfic i televisiu”, segons Alsius. El Consell creu que el mal ús de la imatge de Teresa Romero ha pogut causar danys morals i la deontologia periodística no els pot deixar de tenir en compte.
En relació al punt de dolor i aflicció d’Alsius, creiem que en aquest cas s’han donat les “circumstàncies per fer conflictiva la intrusió en la vida de les persones o l’ús de la seva imatge”. Aquestes circumstàncies impliquen dolor i sofriment per a les persones més properes a Teresa Romero.
Encara fent referència a l’article esmentat, la publicació de la polèmica fotografia incompleix el principi de bon gust. Malgrat que el mal gust potser no és una percepció universal, es tracta en tot cas d’una consideració majoritària en la nostra societat. Per aquesta raó també el Consell creu que hauria de ser evitada.
Per acabar de fer la relació amb la deontologia d’Alsius, creiem que la fotografia incrementa l’alarmisme social, ja que el fet de ser una imatge de la víctima activa la part emocional dels lectors i no ajuda a la racionalitat ni a la tranquil·litat. De fet, el concepte d’alarma social, com diu l’autor, es va “obrint pas a les societats actuals, tenallades per temors de signe molt divers”.
D’altra banda, hem llegit el seu article on dóna cinc raons per a la publicació de la fotografía, i ens sembla que la justificació és insuficient. Respecte al tema de l’obtenció de la fotografia, vostè diu que correspon a un monitor de l’hospital que està “a la vista de desenes de professionals sanitaris” i que l’han obtinguda “amb el coneixement d’algun dels integrants de l’hospital”. Tot i ser veritat que molts professionals de l’hospital tenen accés a la imatge, s’ha d’aclarir que aquesta potestat la tenen amb motiu de la seva professió, i que això en cap cas justifica la publicació de la imatge en un mitjà de comunicació on tothom, sigui o no responsable sanitari, la pot veure. Pel que fa al punt dos, vostè parla de l’enfocament de la imatge, adduint que no s’arriba a veure la seva cara. És cert, tot i que aquest fet només li resta gravetat a la publicació. I respecte al que també diu al punt dos sobre que la imatge aporta informació sobre les condicions sota les quals està sent atesa, creiem que aquesta ja es pot transmetre sense necessitat d’una imatge ja que la gent ja està familiaritzada amb el funcionament d’una habitació d’hospital i, en tot cas, només caldria explicitar aquelles maneres de fer que fossin especials del protocol en aquest cas concret. Finalment, quant a les raons que dóna als punts tres i quatre, sobre que altres mitjans difonen converses telefòniques amb la malalta i uns altres tracten de conèixer informació privada mitjançant veïns o l’entorn familiar -i que vostès no fan això-, creiem que la possible manca d’ètica que tinguin altres mitjans de comunicació en cap cas justifica la falta d’aquesta per part del seu mitjà i responsables.
En conclusió, el Consell de la Informació troba que la publicació de la imatge de l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero reposant a la seva habitació ha estat una decisió inadequada per part seva. Ens trobem davant del cas d’una dona a qui no podien visitar els seus familiars ni podia estar en contacte físic amb ningú. S’han parat a pensar que potser un familiar seu l’ha vist per primer cop estirada al seu llit en un mitjà de comunicació? Són conscients de com els pot afectar?
Creiem que, com que s’han vist superats per altres mitjans que han publicat entrevistes amb el seu marit o bé amb la pròpia malalta, vostès han volgut emportar-se la “notícia de la setmana”. Però això no funciona així, les entrevistes, al cap i a la fi, si han estat publicades és pel consentiment que ha donat la malalta, independentment de com li hagin insistit els diferents periodistes. Vostès, en canvi, han publicat la fotografia (segons diuen gràcies a la filtració d’un dels integrants del cos sanitari) sense el consentiment de la malalta ni dels seus familiars més propers. Suposem que no es vendran els mateixos exemplars si es publica la imatge en portada o simplement es posa un titular, però hi ha uns límits i vostès els han sobrepassat infringint, més enllà d’alguns dels punts del Codi Deontològic de Periodistes Catalans, alguns dels articles de la Llei Orgànica de la Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Atentament,
El Consell de la Informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada