Un periodista és
segons el diccionari de l’IEC “la persona que té per professió fer
reportatges, entrevistes, etc., en algun dels mitjans de comunicació”.
La definició de la RAE explica que el periodismo és la “captación y tratamiento, escrito, oral, visual o gráfico, de la información en cualquiera de sus formas y variedades”.
Si
confeccionem una definició del periodisme hauríem de tenir en compte
que el que fa contínuament el periodista és captar la realitat,
interpretar-la i tractar-la. La fragmentació dels fets i l’estudi de
quins són els més destacables també és interpretació. En aquest sentit,
el periodista Llorenç Gomis deia que el periodisme és un fenomen
d’interpretació successiva de la realitat social.
El
periodista actual no s’ha de limitar a explicar aquesta realitat; ha de
fer tot el possible per buscar-ne el per què, per contextualitzar-la i
presentar tots els recursos que tingui a l’abast per donar la informació
adequada als lectors i oferir-los la possibilitat d’ampliar-la (amb
hipervincles digitals o codis QR). Ha de veure què en pot destacar, de
quina manera pot afectar a la gent, explicar-ne les causes i també les
possibles conseqüències (una interpretació constant), sempre amb el
màxim d’objectivitat.
Pel que fa a les funcions: en primer lloc, és una eina d’influència i de creació d’opinió pública i, en conseqüència, de poder,
degut al fet que són els mitjans de comunicació els que seleccionen i
distribueixen la informació, i ho fan segons l’interès al qual vulguin
donar suport (no s’ha d’oblidar la finalitat comercial que hi ha
darrere) i segons el tipus de receptor que habitualment compri la manera
pròpia de presentar els fets. La possibilitat, per tant, d’escollir la
manera de presentar la informació (fets o notícies) i que aquest estil
arribi a una quantitat de receptors potencialment influenciables és
poder. Tot i que en una societat digital no és només el periodisme
l’únic mecanisme de la població per a informar-se, sí que és la forma
amb més acceptació degut “al prestigi o reputació de la font de
procedència” (Gomis) i al compromís que es pressuposa del periodista amb
la veritat.
Una segona funció que li pot ser atribuïda és el de mecanisme de denúncia social.
Gràcies al periodisme es poden donar a conèixer determinades situacions
a un públic molt més extens i, per tant, s’augmenta el grau
d’intervenció o de pressió en l’assumpte.
Nosaltres, els membres del nostre equip, sentim com una vocació, i gairebé com una obligació, el fet que la informació
arribi a la gent. Som conscients que estem vivint moments importants de
la història de Catalunya, i part de la feina d’un periodista és
contribuir a construir la història.
Així doncs, la informació transmesa ha de ser fidedigna als fets, i
també s’ha de defensar la part que no surti vencedora d’aquest procés,
que de moment sembla que serà la pròpia Catalunya. L’altre gran
esdeveniment històric que estem vivint i també cal registrar en la
història és la crisi econòmica.
Desconeixem quin nom donaran els historiadors a aquest ‘crac’ que estem
vivint, però estem segurs que és d’allò més profund. D’aquesta manera,
les motivacions d’algú que vulgui estudiar periodisme actualment haurien
de ser les de fer arribar la informació al ciutadà
el més fidelment possible, en uns moments molt importants de la
història, i així construir-la perquè el saber pugui ser transmès a
través de les generacions i, potser, no es caigui en els mateixos errors en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada